Presentació de les JPL
Les Jornades de Programari Lliure
Què són?
Les Jornades de Programari Lliure, JPL, són un congrés i tenen com a principal objectiu la difusió del programari lliure. Es debat com potenciar el seu ús a la societat en general i a la recerca, desenvolupament i docència en particular. També són una plataforma per donar a conèixer les activitats en que intervé el programari lliure i que es porten a terme a les diverses universitats catalanes i a altres sectors del país inclosa l'administració. L'assistència a les JPL és gratuïta.
Les jornades estan organitzades de manera que els tres dies centrals estan específicament dedicats als aspectes més tècnics i el darrer dia les jornades acullen esdeveniments més informals que poden ser organitzats per col·lectius diferents del comitè d'organització de les JPL però amb el suport i vist-i-plau d'aquest.
Durant els dies centrals, es porten a terme activitats com:
- Les conferències convidades. Persones amb idees interessants per explicar, que són convidades específicament per l'organització.
- Les comunicacions. Treballs, experiències, desenvolupaments i altres qüestions que les persones que han volgut han decidit venir a explicar-nos. Les comunicacions segueixen un procés de revisió per parells.
- Els tutorials. Classes participatives d'una durada al voltant d'hora i mitja en què una persona experta ens il·lustra en algun aspecte concret relacionat amb el programari lliure.
- Xerrades curtes. Xerrades de 15 minuts sobre qualsevol tema relacionat amb el programari lliure.
- Xerrades llampec. Un espai on es presenten experiments, idees, projectes, resultats d'algun projecte amb l'objectiu de contactar amb persones del públic amb els mateixos interessos.
Els dies de l'embolcall estan pensats per activitats com les que, sense voler ser exhaustius, hi ha a continuació:
- Els tallers. Tallers de curta durada (max. 4 hores) en els que una persona experta us pot introduir en un tema específic: l'ús d'una eina concreta, com dur a terme determinada tasca, etc.
- Debats i taules rodones. Experts en la matèria discuteixen en públic temes d'actualitat relacionats amb el programari lliure.
- Trobades de desenvolupadors i/o usuaris.
- Sprints, bug squashing parties, etc.
Història
Les Jornades de Programari Lliure neixen a iniciativa d'un petit grup de persones totes elles lligades a la Universitat Politècnica de Catalunya. L'objectiu fou crear un àmbit de trobada per a les persones de la UPC interessades en aquest fenomen. Les primeres edicions es van celebrar al Campus Nord de la UPC a Barcelona els anys 2002 i 2003. Les dues primeres edicions van anar consolidant l'esdeveniment i varen ésser claus per al creixement. A partir de les terceres s'inicia una política de descentralització que les duu a Manresa (EUPM, UPC) i a Vilanova i la Geltrú (EUPVG, UPC). Després de tornar a Barcelona (ETSEIB, UPC), les jornades se celebren a Girona (EPS, UdG) on, per primer cop, són hostatjades fora de la UPC, i de nou a Barcelona (UPF). Després de set edicions, en aquests moments són un esdeveniment consolidat.
Evolució
Des de les primeres edicions s'ha treballat per arribar a tres objectius:
- Tenir el màxim d'audiència possible i assolir un bon impacte social.
A tal efecte sempre s'ha tingut clar que per aconseguir-ho calia fer esforços de descentralització, que fins ara s'han dirigit en dues direccions concretes:- Aconseguir portar les jornades a centres de la UPC fora del Campus Nord o Sud de Barcelona.
- "Exportar" les jornades a universitats diferents de la UPC
- Centrar la temàtica al voltant dels aspectes més tècnics del programari lliure sense deixar de banda la resta d'aspectes lligats al fenomen.
- Consolidar una dinàmica oberta que permetés a tothom que hi tingui interès col·laborar en l'organització de l'esdeveniment.
En la següent taula podeu consultar com evolucionen els diferents paràmetres de les jornades, com ara el número d'assistents, comunicacions, tallers, tutorials o taules rodones:
| I | II | III | IV | V | VI | VII | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nombre d'inscripcions | 186 | 329 | 484 | 400 | 448 | ||
| Assistents confirmats | 382 | 256 | 222 | 125 | 318 | ||
| Comunicacions acceptades/rebudes | 12 | 26 | 23 | 18 | 19 | 15/22 | 4/10 |
| Conferències convidades | 2 | 4 | 10 | 5 | 19 | 10 | 10 |
| Tallers impartits | 5 | 14 | 6 | 7 | 6 | ||
| Tutorials impartits | 3 | 9 | 6 | 3 | 7 | ||
| Taules rodones | 1 | 3 | 3 | 4 | 1 | 1 | 0 |
| Altres activitats | 3 | 5 | 4 | 4 | 1 | ||
| Nombre de patrocinadors | 2 | 9 | 8 | 6 | 8 | 7 | |
| Nombre d'entitats que hi han donat suport | 6 | 7 | 11 | 5 | 7 | 6 | |
| Nombre de persones en el comitè organitzador | 5 | 12 | 14 | 21 | 18 | 20 | 21 |
Convidats
És norma a les JPL convidar a persones rellevants en l'àmbit del programari lliure a fer conferències i compartir les jornades amb els assistents locals. Aquesta activitat s'enduu el gruix del pressupost de les JPL. Durant les successives edicions ens han visitat persones molt rellevants. Entre d'altres són de destacar:
- Ian Murdock, pare de la distribució Debian.
- Martin Michlmayr, ex-líder de Debian. Actualment investiga aspectes de l'enginyeria del programari relacionats amb el programari lliure.
- Jesús Gonzàlez-Barahona. Investigador en l'àrea de l'enginyeria del programari lliure. Professor a la Universidad Juan Carlos I.
- Vicent Partal. Periodista especialitzat. Fundador de VilaWeb.
- Oriol Ferran. Secretari de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
- Paolo Faraboschi. HP Labs.
- David Santo. Participant en el projecte OpenMosix.
- Guillem Jover. Desenvolupador de Debian. Participant en el projecte GNU/kfreeBSD. Actualment a Nokia Labs.
- Markus Gamenius. Líder del projecte SkoleLinux.
- Karin Kosina. Del board de la Free Software Foundation Europe.
- Peter Soetens. Líder del projecte OROCOS.
- Martin Aspeli. Desenvolupador en el projecte Plone.
- Fabian Franz. Líder del projecte FreeNX.
- Julien Moutte. Confundador de Fluendo.
- Alexander Limi. Líder del projecte Plone. Actualment a Google Labs.
- Marcelo d'Elia Branco. Ex-assessor del gobern del Brasil en polítiques de programari lliure.
- Francesc Busquets. Líder del projecte LinKat.
- Paul Davis creador del programa de prestacions professionals Ardour i una estació d'àudio digital DAW
- Dave Coffin autor del programa dcraw que permet accedir a multitud de formats RAW utilitzant programari lliure.
- Bram de Jong. Líder del projecte Freesound.
- Pau Garcia-Milà. De l'equip d'EyeOS.
Com s'organitzen les JPL?
L'organització
L'organització de les JPL s'impulsa des de la Càtedra de Programari Lliure (CPL) de la UPC, i compta amb la participació de diversos membres actius en la comunitat de programari lliure, i amb l'aportació del comitè local de la seu de les Jornades.
L'organització s'encarrega d'elaborar la sol·licitud de comunicacions, seleccionar-ne les més interessants per ser presentades, buscar finançament, contactar els conferenciants convidats, organitzar el programa i les sessions.
El comitè local de la seu de les JPL s'ocupa dels aspectes logístics com allotjament dels convidats i participants, reserva d'aules, laboratoris i altres recursos (projectors, micròfons, aigua pels conferenciants, etc.), informació sobre l'entorn (on menjar, què visitar...), organització d'activitats lúdico-culturals (visites, sopars, ...), i de la cerca de finançament en l'entorn local (ajuntament, empreses i entitats locals, etc).
Els patrocinadors
Les JPL es financen íntegrament a base d'aportacions i subvencions d'entitats públiques i privades. Les aportacions poden ser monetàries o en espècies (p.e. la cessió gratuïta de locals i infraestructura). Les JPL treballen amb dos tipus d'entitats col·laboradores de la mateixa importància: els patrocinadors i les entitats que hi donen suport. En el document sobre política de patrocini hi podeu llegir la distinció, però a grans trets els darrers hi fan aportacions en espècie (locals, persones, publicitat, etc.) mentre que els primers que fan aportacions de líquid.
Les JPL són un congrés que no té ànim de lucre. La política de patrocinis de les JPL sempre s'ha basat en el principi de la «mínima sagnia». És a dir l'aportació mínima per a ser patrocinador és de poca quantitat. L'objectiu és que les JPL puguin ser patrocinades per empreses i entitats de tot tipus en igualtat d'oportunitats. La contraprestació a aquesta política és que les JPL no garanteixen grans impactes publicitaris als patrocinadors. L'assistència a les JPL és gratuïta. Durant les edicions precedents, el número de patrocinadors i col·laboradors ha sigut notable. Entre d'altres, han patrocinat les JPL:
Nosaltres volem organitzar unes JPL...
Podem?
Sí. Qualsevol grup de persones té la possibilitat de coorganitzar unes JPL. El mecanisme és simple. Les JPL s'hostatgen cada any en una seu diferent del pais. La manera de coorganitzar unes JPL és postular-se com a seu per a la propera edició. Podeu fer-ho donant a conèixer les vostres intencions a la secretaria de les JPL. Abans, però, tingueu en compte les condicions necessàries per poder hostatjar una edició de les JPL que trobareu en el següent apartat.
Les JPL s'organitzen en base a dos equips. Un equip d'organització més estable que s'anomena comitè d'organització i un equip que varia d'edició en edició que s'anomena comitè local. El comitè local aporta membres al comitè d'organització. El comitè d'organització d'enguany serà el responsable de decidir la seu de l'any vinent.
Recursos necessaris per hostatjar una edició de les JPL
Per que una entitat pugui hostatjar una edició de les JPL són necessàries les següents condicions:
- Que hi hagi un grup de persones d'una institució, col·lectiu o empresa decidides a implicar-se en l'organització de l'edició. Aquest grup ha de ser prou nombrós i estar prou motivat per poder-se fer càrrec de la gestió logística de l'esdeveniment, la cerca de patrocinadors, el suport durant les jornades, etc.
- Que la institució pugui cedir durant la celebració de les jornades els espais i equipaments necessaris. En línies generals es tracta de:
- Sales per fer les presentacions equipades amb canó de projecció i computador i accés a xarxa. La capacitat de les sales ha d'estar al voltant de les 50 places exceptuant una sala que convé que tingui una capacitat més gran, de l'ordre de les 200 places. El nombre de sales necessàries depèn del nombre d'actes paral·lels, però ha d'estar al voltant de 2 o 3. És convenient que les sales siguin properes entre si.
- Un espai comú proper a les sales per tal que faci de punt de trobada. Si disposa de cafeteria molt millor. S'hi ha de poder instal·lar el taulell de recepció durant totes les jornades. És convenient que tingui wifi accessible per a tots els participants, i algunes taules, cadires i endolls per que els assistents hi puguin treballar amb els portàtils si s'escau.
- Una petita sala propera a l'espai comú on poder deixar el material de l'organització durant les jornades.
- Alguns tallers s'han de fer en sales de computadors. En aquest cas són necessàries aquestes sales (2 màxim) amb un nombre de computadors superior a 15. Sovint la realització dels tallers requereix la instal·lació de sistemes operatius específics i/o aplicacions concretes. Cal suport tècnic dels responsables de les sales per poder fer aquestes instal·lacions d'acord amb els usos i costums del lloc.
- Alguns elements addicionals menors: algun element per penjar cartells, taules i cadires pel taulell de recepció, espai per situar les pancartes i indicadors, etc.
- Que la institució estigui disposada a donar suport per a la gestió de l'esdeveniment.
El portal de les JPL
Les JPL usen el portal http://jornadespl.org com a medi de comunicació. En aquest portal s'hi pot trobar, a més de la informació referent a l'edició actual, la informació de les anteriors edicions emmagatzemada a la biblioteca, i particularment:
- Les comunicacions presentades en anteriors edicions
- Els programes de les anteriors edicions
La darrera edició
Seu
La X edició de les JPL se celebrà a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Calendari
L'edició tingué el següent calendari:
- Jornades: 30 de juny i 1 de juliol de 2011.